Avui és el primer dia que escric des d'Hèlsinki però no el meu primer dia a la ciutat. Vam arribar amb pluja i, per acabar-ho d'adobar, ens va tocar a l'Alba, en "Rixi" i a mi, dormir a un lloc "provisional" una mica incòmode. A més, un home ens va despertar al cap d'una hora de ser-hi pensant-se que no hi havia ningú.
Aquest espai (que podeu les veure a les fotos que hi ha continuació) ens van dir que era on estava al vigilant dels apartaments Majstrandeen durant la nit.
Aquest espai (que podeu les veure a les fotos que hi ha continuació) ens van dir que era on estava al vigilant dels apartaments Majstrandeen durant la nit.
La resta de dies, han estat molt entretinguts on el bon temps ens ha acompanyat. Però el que realment ha estat bo és la companyia. Tots els estudiants Erasmus de l'Arcada i tots els tutors són gent molt oberta i que et fan riure per qualsevol cosa. Avui, però, fa un dia que no acompanya gaire. Per tant, explicaré una mica les primeres sensacions d'aquesta nova ciutat on es respira una sensació diferent a altres grans ciutats com podrien ser Barcelona.
Segurament que molts us preguntareu el motiu del títol d'aquesta entrada. Doncs bé, Hèlsinki és una ciutat on el color verd té molta rellevància juntament amb el blau. El blau, pel mar, els llacs i la bandera. El verd és perquè hi ha molts parcs, fins i tot algun bosc. Quan t'hi passeges ho veus tot molt ordenat i la gespa ben segada i sense cap mena de brutícia al terra (el veritable reciclatge s'aplica a tota la ciutat) i llavors et trobes que la gent viatja en els molts tramvies i trens.
La ciutat és plena de bicis, que tenen el seu propi carril independent dels vianants i que la gent i els cotxes els hi respecten. És tot un plaer poder anar a qualsevol punt de la ciutat amb transport públic mentre contemples la seva arquitectura nòrdica.
Bé això és tot, per avui.
Una abraçada des del Nord d'Europa
