dimarts, 30 d’agost de 2011

Hèlsinki, ciutat verda

Avui és el primer dia que escric des d'Hèlsinki però no el meu primer dia a la ciutat. Vam arribar amb pluja i, per acabar-ho d'adobar, ens va tocar a l'Alba, en "Rixi" i a mi, dormir a un lloc "provisional" una mica incòmode. A més, un home ens va despertar al cap d'una hora de ser-hi pensant-se que no hi havia ningú.
Aquest espai (que podeu les veure a les fotos que hi ha continuació) ens van dir que era on estava al vigilant dels apartaments Majstrandeen durant la nit.



La resta de dies, han estat molt entretinguts on el bon temps ens ha acompanyat. Però el que realment ha estat bo és la companyia. Tots els estudiants Erasmus de l'Arcada i tots els tutors són gent molt oberta i que et fan riure per qualsevol cosa. Avui, però, fa un dia que no acompanya gaire. Per tant, explicaré una mica les primeres sensacions d'aquesta nova ciutat on es respira una sensació diferent a altres grans ciutats com podrien ser Barcelona.

Segurament que molts us preguntareu el motiu del títol d'aquesta entrada. Doncs bé, Hèlsinki és una ciutat on el color verd té molta rellevància juntament amb el blau. El blau, pel mar, els llacs i la bandera. El verd és perquè hi ha molts parcs, fins i tot algun bosc. Quan t'hi passeges ho veus tot molt ordenat i la gespa ben segada i sense cap mena de brutícia al terra (el veritable reciclatge s'aplica a tota la ciutat) i llavors et trobes que la gent viatja en els molts tramvies i trens.
La ciutat és plena de bicis, que tenen el seu propi carril independent dels vianants i que la gent i els cotxes els hi respecten. És tot un plaer poder anar a qualsevol punt de la ciutat amb transport públic mentre contemples la seva arquitectura nòrdica.

Bé això és tot, per avui.
Una abraçada des del Nord d'Europa

dilluns, 15 d’agost de 2011

Una setmana, one week...

Sí, només queda una setmana. 7 dies que seran de despedida per la família i els amics. Sembla mentida però cada vegada s'acosta més el moment de fer la maleta i agafar el vol per anar cap a la terra del fred, la zona més freda d'Europa. La sort és que per Hèlsinki no farà tant fred com altres indrets de Finlàndia.

Aquests dies tothom m'està preguntant si en tinc ganes o no. La resposta, no és tant fàcil de respondre ja que per una banda toca afrontar un nou repte en aquesta vida però al mateix temps també serà molt temps fora de la ciutat que m'ha vist crèixer. Molts direu: Tu, rai que ja has voltat a altres llocs i durant el curs estàs a Lleida. Però no: això és diferent. Estàs 5 mesos fora de la teva terra i, en aquest cas, no tornes al cap de poc temps (al cap d'un mes o als caps de seetmana).



El que em pregunto durant tots aquests dies és: com serà la ciutat? i la meva estada allà? se'm farà llarga o curta? i els companys de classe com seran? seran tots finesos o hi haurà una mica de tot? Bé, tot això són un seguit de preguntes que hauré de respondre amb el temps. El que tinc molt clar és que si hi ha companys de classe com la meva tutora Svenja no tindré cap mena de problemes.

Per aquest motiu voldria deixar un fragment de L'emigrant de Jacint Verdaguer (del llibre de poemes: Atlàntida) ja que ell (osonenc com jo) també s'allunyava de la seva pàtria anant cap a un altre país (en el seu cas, Cuba).


Dolça Catalunya, pàtria del meu cor,  
quan de tu s’allunya d’enyorança es mor.
 
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre adéu!


Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau;

jo dic plorant a boscos i riberes:

adéu-siau!

Jacint Verdaguer Santaló (1845 - 1902)


Bé, aquesta és l'última entrada en aquest blog abans de marxar cap a la terra dels víckings. Així que tota la sort als que estareu per aquí i fareu seguiment d'aquest blog. Gràcies a tots/es!! Sou els/les millors!!


Moikka!! :)


PD: La foto és d'una plaça de Vic que m'ha donat molt tots aquests anys i que aquests mesos que estaré fora, no oblidaré.