dimecres, 5 d’octubre del 2011

L'educació a Finlàndia

Aquest cap de setmana passat, a Turku, la Xus (pels qui no sabeu qui és, és una bona amiga de Lleida que estudia Medicina) em va donar el tema per tractar aquí el blog: l'educació.

Finlàndia és un país que realment justifica perquè a Catalunya volem equiparar-nos al seu nivell en molts àmbits (serveis socials, educació, sanitat). Pels qui no ho sapigueu a Finlàndia actualment governa l'extrema-dreta. Molts direu o pensareu: "així doncs com si governés el PP a Espanya", però no. És molt diferent perquè les seves polítiques no s'assemblen, sobretot les polítiques socials.

Primerament, cal dir que l'educació pels finesos és completament gratuïta (no han de pagar la matrícula per estudiar a la universtitat, no com a altres països europeus) ja que el fet de ser considerat com a dret no ha de fer-se pagar. A part d'aquest fet, però, han d'aprovar les assignatures a les quals es matriculin ja que sinó és possible que perdin el dret a estudiar i així el pugui aprofitar algú altre. A més de tenir l'educació gratuïta, cada mes reben una bonificació de 400€ pel fet d'estar estudiant. Aquest fet ajuda a que la gent s'animi a estudiar i disminueixi el fracàs escolar. Precisament el fracàs escolar a Finlàndia no és una preocupació del país ja que molta gent té molt nivell d'educació. 

Una de les coses que vaig aprendre referent a l'educació de Finlàndia abans de marxar, va ser que funcionen per períodes. En total, n'hi ha 4 durant el curs escolar.

Un altre fet que em va sorprenndre és que es fa molta política social que engloba als diferents col·lectius que la formen i, al mateix temps, defensen la idea de la "igualtat d'oportunitats" fet que en molts països això és completament inexistent.

A més, fent un treball per la universitat vaig a prendre que les persones que treballen a l'Administració han de conèixer les dues llengües oficials del país (finès i suec) tot i que en el cas de la sanitat varia una mica. Els metges tenen la obligació de saber parlar i entendre finès i suec, si les infermeres saben els 2 idiomes cobren més que si només en saben un. Els 2 idiomes són oficials a Suècia i Finlàndia i es respecten mutuament, per exemple als carrers hi són amb 2 noms i a l'Administració Pública t'atenen amb l'idioma que els demanis.

Com podeu veure és un Estat del qual podem aprendre moltíssim. El que sorprèn és: si això ho fa un partit d'ultra-dreta, quines polítiques faria un partit d'esquerres? Creieu que és possible fer alguna cosa millor?

Bé, a partir d'ara procuraré fer entrades més sovint. Això és tot per avui.

diumenge, 11 de setembre del 2011

Un dia fora de casa

Avui no és un dia qualsevol, és la Diada Nacional de Catalunya i jo la passo a Hèlsinki. Per sort, el dia acompanya. Hi ha un vent molt suau que va movent les fulles dels arbres i que els ciclistes agraeixen perquè així no passen una calor extrema.
És la primera vegada que estic fora de casa per celebrar la Diada però sempre n'hi ha d'haver una. La sort però és que el català no l'estic perdent ja que cada dia el parlo igual que també estic millorant la meva fluidesa amb el castellà i l'anglès. Amb francès, alemany, suec i finès encara no m'hi atraveixo perquè no en sé prou (que això no vol dir que sigui un expert d'anglès però bé, si he vingut fins aquí ha estat per practicar anglès).
Ahir, vaig decidir penjar la senyera a l'habitació com a bon català i un fet que em va sorprendre gratament va ser que en Thorsten, un dels alemanys del pis, també té la bandera (en el seu cas l'alemanya) a l'habitació. A més, ja em va dir que quan juguin Barça-Madrid l'avisés perquè ell també li agradaven aquests partits.
Senyera a l'armari de l'habitació

Aquests últims dies s'ha refet el temps i hem tornat a veure el veritable verd de la gespa i els arbres després de la pluja que ens va acompanyar la primera meitat de setmana. A més, coincidint amb la pluja vaig agafar un refredat però ara estic molt millor.
El que ara em "preocupa" és com anirà l'exàmen de nutrició del dimecres i la presentació oral sobre uns articles de la llei de sanitat el divendres. Però ja diuen que al mal temps, bona cara. Per tant a afrontar-ho amb confiança.
Avui he decidit fer una mica de neteja a l'habitació perquè li convenia. No podia esperar més dies.








Des d'una ciutat que m'està agradant i que encara em queda molt per descobrir em despedeixo. Fins aviat.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Hèlsinki, ciutat verda

Avui és el primer dia que escric des d'Hèlsinki però no el meu primer dia a la ciutat. Vam arribar amb pluja i, per acabar-ho d'adobar, ens va tocar a l'Alba, en "Rixi" i a mi, dormir a un lloc "provisional" una mica incòmode. A més, un home ens va despertar al cap d'una hora de ser-hi pensant-se que no hi havia ningú.
Aquest espai (que podeu les veure a les fotos que hi ha continuació) ens van dir que era on estava al vigilant dels apartaments Majstrandeen durant la nit.



La resta de dies, han estat molt entretinguts on el bon temps ens ha acompanyat. Però el que realment ha estat bo és la companyia. Tots els estudiants Erasmus de l'Arcada i tots els tutors són gent molt oberta i que et fan riure per qualsevol cosa. Avui, però, fa un dia que no acompanya gaire. Per tant, explicaré una mica les primeres sensacions d'aquesta nova ciutat on es respira una sensació diferent a altres grans ciutats com podrien ser Barcelona.

Segurament que molts us preguntareu el motiu del títol d'aquesta entrada. Doncs bé, Hèlsinki és una ciutat on el color verd té molta rellevància juntament amb el blau. El blau, pel mar, els llacs i la bandera. El verd és perquè hi ha molts parcs, fins i tot algun bosc. Quan t'hi passeges ho veus tot molt ordenat i la gespa ben segada i sense cap mena de brutícia al terra (el veritable reciclatge s'aplica a tota la ciutat) i llavors et trobes que la gent viatja en els molts tramvies i trens.
La ciutat és plena de bicis, que tenen el seu propi carril independent dels vianants i que la gent i els cotxes els hi respecten. És tot un plaer poder anar a qualsevol punt de la ciutat amb transport públic mentre contemples la seva arquitectura nòrdica.

Bé això és tot, per avui.
Una abraçada des del Nord d'Europa

dilluns, 15 d’agost del 2011

Una setmana, one week...

Sí, només queda una setmana. 7 dies que seran de despedida per la família i els amics. Sembla mentida però cada vegada s'acosta més el moment de fer la maleta i agafar el vol per anar cap a la terra del fred, la zona més freda d'Europa. La sort és que per Hèlsinki no farà tant fred com altres indrets de Finlàndia.

Aquests dies tothom m'està preguntant si en tinc ganes o no. La resposta, no és tant fàcil de respondre ja que per una banda toca afrontar un nou repte en aquesta vida però al mateix temps també serà molt temps fora de la ciutat que m'ha vist crèixer. Molts direu: Tu, rai que ja has voltat a altres llocs i durant el curs estàs a Lleida. Però no: això és diferent. Estàs 5 mesos fora de la teva terra i, en aquest cas, no tornes al cap de poc temps (al cap d'un mes o als caps de seetmana).



El que em pregunto durant tots aquests dies és: com serà la ciutat? i la meva estada allà? se'm farà llarga o curta? i els companys de classe com seran? seran tots finesos o hi haurà una mica de tot? Bé, tot això són un seguit de preguntes que hauré de respondre amb el temps. El que tinc molt clar és que si hi ha companys de classe com la meva tutora Svenja no tindré cap mena de problemes.

Per aquest motiu voldria deixar un fragment de L'emigrant de Jacint Verdaguer (del llibre de poemes: Atlàntida) ja que ell (osonenc com jo) també s'allunyava de la seva pàtria anant cap a un altre país (en el seu cas, Cuba).


Dolça Catalunya, pàtria del meu cor,  
quan de tu s’allunya d’enyorança es mor.
 
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre adéu!


Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau;

jo dic plorant a boscos i riberes:

adéu-siau!

Jacint Verdaguer Santaló (1845 - 1902)


Bé, aquesta és l'última entrada en aquest blog abans de marxar cap a la terra dels víckings. Així que tota la sort als que estareu per aquí i fareu seguiment d'aquest blog. Gràcies a tots/es!! Sou els/les millors!!


Moikka!! :)


PD: La foto és d'una plaça de Vic que m'ha donat molt tots aquests anys i que aquests mesos que estaré fora, no oblidaré.

dimecres, 13 de juliol del 2011

La llengua finesa

Avui faig una entrada que possiblement a molts us interessarà perquè sempre tendim a pensar que les altres llengües són complicades (que és cert) però hem de tenir en compte que la nostra també resulta una dificultat per als altres.

Per aquest motiu, avui us voldria parlar de la llengua finesa  o finès (no finlandès com molta gent pensa. Un finès és l'habitant de Finlàndia) i del seu abecedari. Al final, fins i tot, aprendreu algunes nocions bàsiques (que us serviran per demostrar que sabeu alguna cosa d'una llengua escandinava).

La llengua finesa o finès en aquest idioma suomi prové dels Urals però que utilitza l'alfabet llatí. Actualment té 6.000.000 de parlants que es reparteixen per Finlàndia (on comparteix oficialitat amb el suec), la República russa de Carèlia i a Suècia (on és reconeix com a llengua minoritària). Dins del rànquing de llengües que existeixen al món el finès o suomi es troba en la 124ta posició de llengües més parlades d'arreu del món.

Els seus inicis tenen molt a veure amb la mitologia nòrdica que considerava als finesos parents dels nans i trolls que habitaven al bosc i que disposaven d'un idioma i una religió pròpia. El primer text que es disposa en llengua finesa data de l'Edat Mitjana però el que es pren com a referència és el Kalevala (obra de referència de la llengua finesa). A partir del segle XIX és quan comença a haver-hi una llengua finesa amb regles ortogràfiques i al segle XX es va estendre a altres indrets degut a l'emigració dels seus parlants.

Un altre fet a remarcar és que a Finlàndia, com passa a molts territoris, no es parla l'idioma de la mateixa manera a tot arreu. El finès que es parla a Hèlsinki, per exemple, és molt diferent al que es parla a una altra ciutat com Oulu o Rovaniemi.

L'abecedari finès consta, actualment de 14 consonants i 8 vocals. Les consonants són:
  • p oclusiva bilabial sorda, com en català
  • v fricativa labiodental sonora, com la v catalana en els dialectes en què és diferent de la b
  • m nasal bilabial, com en català
  • t oclusiva dental sorda, com en català
  • d fricativa dental sonora, semblant a la d intervocàlica catalana de cada
  • n nasal alveolar, com en català
  • s fricativa alveolar sorda, com ss en català
  • k oclusiva velar sorda, com en català
  • ng nasal velar, que només apareix en posició medial, com la consonant final de la paraula catalana sang
  • h fricativa velar sorda, com la j castella o ch alemanya
  • j semiconsonant palatal, com la i semiconsonant catalana de joia
  • l lateral alveolar, com en català
  • r ròtica alveolar, com en català  
Les vocals, en canvi, són les següents: e i a o u ä ö y.

Com he dit abans, avui tocava que aprenguéssiu algunes expressions bàsiques de finès. Doncs, comencem.
  • Hyvää huomenta - Bon dia (de l'anglès Good morning)
  • Hyvää päivää - Bona tarda (tot i que literalment és bon dia)
  • Hyvää yötä / Öitä - Bona nit
  • Terve / Moro - Hola
  • Heippa / Moikka / Hei hei / Moi moi- Adéu
  • Hei / Moi - Ei
  • Nähdään - Fins aviat
  • Mitä kuuluu? - Com estàs?
  • Kiitos hyvää - Molt bé, gràcies
  • Kiitos - Gràcies
  • Kiitos, samoin - De res
  • Tervetuloa - Benvingut/da
  • Kyllä - Sí
  • Ei - No
  • Minä - Jo
  • Sinä - Tu
  • Hän (se) - Ell / Ella
  • Me - Nosaltres
  • Te - Vosaltres
  • He - Ells
  • Mikä sinun nimesi on? - Com et dius?
  • Kuinka vanha olet? - Quants anys tens?
  • Mistä olet kotosin? - D'on ets?

Bé això és tot per avui. Espero que us hagi interessat (sinó us agrairia que m'ho comuniquéssiu)
Vagi molt bé.
Salut!

Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç de la
wikipedia o bé la pàgina de la Promotora Espanyola de Lingüística

dissabte, 25 de juny del 2011

Geografia

Primer de tot voldria donar-vos les gràcies a tots i a totes per les visites i pels comentaris que m'heu deixat. En aquesta nova entrada, el tema a tractar serà (ja sé que ho diu el títol) la geografia.

La geografia de Finlàndia és molt diversa ja que disposa de rius, mar, muntanyes, illes però el que crida més l'atenció és el nombre de llacs. En total, dins de les fronteres fineses s'han comptat fins a  187.888 llacs i per aquest motiu sovint Finlàndia es coneix com el País dels Mil Llacs però particularment no seria més adequat anomenar el país com el dels Cent vuitanta-set mil llacs?


Entre els llacs més coneguts hi ha el Saimaa (el llac més gran de Finlàndia amb una extensió de 4.400 km² i el cinquè més gran d'Europa) però segur que els amants de la música heavy metal i d'altres que us interessen altres històries coneixereu un altre dels llacs més importants: el llac Bodom (d'aquí que els amants del heavy ho conegueu pel grup finès Children of Bodom) però tampoc ens podem oblidar de Päijänne, Inari i el d'Oulu.
  


Com hem dit anteriorment, però, hi ha altres aspectes geogràfics a tenir presents. D'illes, per exemple, al país n'hi ha prop de 180.000.

Tot i això, un fet que crida molt l'atenció és que el 69% de la superfície total del país està coberta per grans boscos fet que demostra el seu interès per preservar l'espai natural.

Pel que fa als rius, els més importants són el Torne, el Kemi, l'Oulu, el Pyhae, el Kokemaeen (tots ells desemboquen al Golf de Botnia) i el Kymi, que desemboca al Golf de Finlàndia. El més llarg de tot aquest conjunt és el Torne amb una extensió de 570 km.

Bé, fins aquí un breu resum de la geografia. Un dels aspectes relacionats amb la geografia, el clima, serà analitzat més endavant.

Gràcies a tots i a totes. 


Salut!



Foto: Llac Saimaa: http://www.nectareal.com/wp-content/uploads/2009/05/saimaa21.jpg

dijous, 16 de juny del 2011

Breu història de Finlàndia

Hola a tots/es.

Sigueu benvinguts a aquest nou blog on explicaré les meves futures aventures a Hèlsinki. Primer de tot us volia comentar que un dels motius principals pels quals em vaig decantar anar a fer un Erasmus allà dalt va ser el fet que tenen un sistema de serveis socials molt més desenvolupat que nosaltres fet que ha comportat que molts països del món s'hi vulguin equiparar. Com a estudiant de Treball Social, penso que serà de gran utilitat  conèixer de primera mà aquest sistema.

Finlàndia és un país que es va independitzar de Rússia el 4 de gener de l'any 1918, aprofitant que en aquest país es donava la Revolució que va permetre als bolxevics (comunistes) assolir al poder després d'enderrocar al tsar. Anteriorment, però, el país havia estat (des del segle XII) en mans del regne de Suècia fins que  el 1808, va ser conquerida pel tsar rus Alexandre I.

Entre 1940 i 1945, amb la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va tornar a pertànyer a la Unió Soviètica (URSS) durant 2 períodes: a la Guerra d'Hivern (1939-1940) i la Guerra de Continuació (1941-1944).
En el cas d'aquesta última, Finlàndia va rebre suport bèl·lic per part de l'Alemanya de Hitler. El 1945 coincidint amb la fi de la Guerra de Lapònia (1944-1945), Finlàndia va aconseguir retirar les tropes nazis fora d'aquest territori situat al nord del país.

Seguidament, Finlàndia va passar a ser un país neutral gràcies al Pacte d'Amistat, Cooperació i Assistència Mútua signat amb l'URSS el 1948 però arran de la dissolució d'aquest Estat i del pacte, Finlàndia va ingressar a la Unió Europea (UE) l'any 1995.

                                                         (extreta de: http://mapasmundo.com.ar)


Bé, aquí heu pogut llegir un breu resum de la història sobre Finlàndia. Espero que us hagi servit per conèixer una mica més sobre aquest país. Això és tot.

Ens veiem aviat!

Salut a tots/es!