diumenge, 11 de setembre del 2011

Un dia fora de casa

Avui no és un dia qualsevol, és la Diada Nacional de Catalunya i jo la passo a Hèlsinki. Per sort, el dia acompanya. Hi ha un vent molt suau que va movent les fulles dels arbres i que els ciclistes agraeixen perquè així no passen una calor extrema.
És la primera vegada que estic fora de casa per celebrar la Diada però sempre n'hi ha d'haver una. La sort però és que el català no l'estic perdent ja que cada dia el parlo igual que també estic millorant la meva fluidesa amb el castellà i l'anglès. Amb francès, alemany, suec i finès encara no m'hi atraveixo perquè no en sé prou (que això no vol dir que sigui un expert d'anglès però bé, si he vingut fins aquí ha estat per practicar anglès).
Ahir, vaig decidir penjar la senyera a l'habitació com a bon català i un fet que em va sorprendre gratament va ser que en Thorsten, un dels alemanys del pis, també té la bandera (en el seu cas l'alemanya) a l'habitació. A més, ja em va dir que quan juguin Barça-Madrid l'avisés perquè ell també li agradaven aquests partits.
Senyera a l'armari de l'habitació

Aquests últims dies s'ha refet el temps i hem tornat a veure el veritable verd de la gespa i els arbres després de la pluja que ens va acompanyar la primera meitat de setmana. A més, coincidint amb la pluja vaig agafar un refredat però ara estic molt millor.
El que ara em "preocupa" és com anirà l'exàmen de nutrició del dimecres i la presentació oral sobre uns articles de la llei de sanitat el divendres. Però ja diuen que al mal temps, bona cara. Per tant a afrontar-ho amb confiança.
Avui he decidit fer una mica de neteja a l'habitació perquè li convenia. No podia esperar més dies.








Des d'una ciutat que m'està agradant i que encara em queda molt per descobrir em despedeixo. Fins aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada