dimecres, 5 d’octubre de 2011

L'educació a Finlàndia

Aquest cap de setmana passat, a Turku, la Xus (pels qui no sabeu qui és, és una bona amiga de Lleida que estudia Medicina) em va donar el tema per tractar aquí el blog: l'educació.

Finlàndia és un país que realment justifica perquè a Catalunya volem equiparar-nos al seu nivell en molts àmbits (serveis socials, educació, sanitat). Pels qui no ho sapigueu a Finlàndia actualment governa l'extrema-dreta. Molts direu o pensareu: "així doncs com si governés el PP a Espanya", però no. És molt diferent perquè les seves polítiques no s'assemblen, sobretot les polítiques socials.

Primerament, cal dir que l'educació pels finesos és completament gratuïta (no han de pagar la matrícula per estudiar a la universtitat, no com a altres països europeus) ja que el fet de ser considerat com a dret no ha de fer-se pagar. A part d'aquest fet, però, han d'aprovar les assignatures a les quals es matriculin ja que sinó és possible que perdin el dret a estudiar i així el pugui aprofitar algú altre. A més de tenir l'educació gratuïta, cada mes reben una bonificació de 400€ pel fet d'estar estudiant. Aquest fet ajuda a que la gent s'animi a estudiar i disminueixi el fracàs escolar. Precisament el fracàs escolar a Finlàndia no és una preocupació del país ja que molta gent té molt nivell d'educació. 

Una de les coses que vaig aprendre referent a l'educació de Finlàndia abans de marxar, va ser que funcionen per períodes. En total, n'hi ha 4 durant el curs escolar.

Un altre fet que em va sorprenndre és que es fa molta política social que engloba als diferents col·lectius que la formen i, al mateix temps, defensen la idea de la "igualtat d'oportunitats" fet que en molts països això és completament inexistent.

A més, fent un treball per la universitat vaig a prendre que les persones que treballen a l'Administració han de conèixer les dues llengües oficials del país (finès i suec) tot i que en el cas de la sanitat varia una mica. Els metges tenen la obligació de saber parlar i entendre finès i suec, si les infermeres saben els 2 idiomes cobren més que si només en saben un. Els 2 idiomes són oficials a Suècia i Finlàndia i es respecten mutuament, per exemple als carrers hi són amb 2 noms i a l'Administració Pública t'atenen amb l'idioma que els demanis.

Com podeu veure és un Estat del qual podem aprendre moltíssim. El que sorprèn és: si això ho fa un partit d'ultra-dreta, quines polítiques faria un partit d'esquerres? Creieu que és possible fer alguna cosa millor?

Bé, a partir d'ara procuraré fer entrades més sovint. Això és tot per avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada